He llegit molts llibres al meu temps i el nombre que m’ha quedat a la ment i a la consciència per sempre són molt pocs. El Petit Príncep d’Antoine De Saint Exupery és un que mai no m’ha deixat.

La història és commovedora per la seva bellesa i la innocència tant de l’autor com del seu petit protagaonista. Està ple d’enginy i saviesa, a més de paraules i conceptes tan commovedors que no sabeu si riure o plorar.

Atès que Antoine De Saint Exupery era un viatger aeri experimentat i, atès que el seu adorable petit protagonista també era ben versat per desplaçar-se, podem aprendre i inspirar-nos no només en la vida, sinó també en viatjar. Les seves paraules són poètiques, però amagades dins d'aquesta història hi ha joies. El que fa bell un desert és que amaga un pou en algun lloc.

Explorem més les inspiradores cites del Petit Príncep:

Conec un planeta habitat per un senyor de cara vermella. Mai no ha olorat una flor. Mai no ha mirat cap estrella, mai no ha estimat a ningú. Mai ha fet res, tret de sumar números. I durant tot el dia diu una vegada i una altra, igual que tu, ‘sóc un home seriós! Sóc un home seriós! ’I això el fa sentir orgullós. Però no és cap home, és un bolet!

El món està ple de coses meravelloses; coses boniques per veure, menjar increïble per degustar i, sobretot, gent única per estimar. Dóna’t l’oportunitat d’estimar tant com puguis.

La vida és amor, és sensació, és espectacle i meravella. Per viure realment, cal experimentar! Sortiu i experimentareu tot el que aquest meravellós món us ofereix.Publicitat

Si viatgen algun dia (els nens a França) els podria ser útil. De vegades no hi ha cap inconvenient en posposar el vostre treball fins més endavant.

El vostre treball estarà a la vostra disposició. No va enlloc. El vostre temps, en canvi, és efímer i és possible que les alegries i meravelles que vulgueu veure i experimentar no durin.

Agafeu unes vacances a les mines de sal i aneu a veure les coses que voleu veure. No us penedireu mai.

És una qüestió de disciplina, quan hagis acabat de rentar-te i vestir-te cada matí, hauràs de tenir cura del teu planeta. El matí de la seva sortida, va posar ordre al seu planeta, va arrasar amb cura els seus volcans actius.

Una part d’atendre el vostre planeta (o el vostre univers) és reconèixer-ho tot.

Cal veure-ho i experimentar-ne una bona part per saber realment el que s’ha de fer per acostar-s’hi. Quina millor excusa per sortir a veure el món? Aneu a acostar-vos al vostre planeta i no oblideu arrasar els vostres volcans actius.

Per poder marxar, crec que va aprofitar un ramat d’ocells salvatges.

Publicitat

Tot i que un estol d’ocells salvatges seria molt útil per viatjar d’un lloc a un altre de la ciutat, els vostres braços es cansarien enormement en els vols transatlàntics.

Agafeu el meu consell, feu un vol còmode i pagueu una mica més per tenir més espai per a les cames o una cadira reclinable. No només obtens un vol còmode, sinó que recuperes un valuós temps per dormir perquè no perdis el temps de descans quan arribes a la teva destinació.

Per a mi, només sou un xiquet igual que cent mil xiquets més. I no tinc necessitat de tu. I tampoc no necessiteu de mi. Per a tu només sóc una guineu com cent mil guineus més. Però si em domeu, ens necessitarem. Seràs l’únic noi del món per a mi i seré l’única guineu del món per a tu.

En aquesta cita, una guineu ha conegut el Petit Príncep i li ha demanat que el domi. El Petit Príncep va preguntar a la guineu per què l’hauria de domesticar i aquesta va ser la resposta de la guineu.

En aquestes paraules, veig reflectides experiències amb persones que he conegut mentre viatjava. Veig gent al meu poble d’Itàlia on vaig quan he de fugir. Em pregunto com podria viure sense ells ara que els he conegut.

Les persones són el tresor més gran que pot oferir aquest planeta i quan en trobeu un que us agrada, és un tresor més enllà del preu. No hi ha res a comparar amb la visió d’un amic que arriba a l’horitzó. Se’t il·lumina la cara, tens ganes de riure i t’estimes una altra vegada.

Sigues la seva guineu i seran el teu nen petit. Deixa’t domar per ells.Publicitat

A la terra, hom veu tot tipus de coses.

Aquesta és una afirmació tan veritable. En totes les coses hi ha bons i dolents. Actualment, hi ha un bé bo i gairebé insondable. Hem d’acceptar aquest fet.

No obstant això, podem reconèixer el dolent però gaudir del bé de debò. El mal de qualsevol gent és només un grapat, tot i que el que fan pot ser molt molest. No jutgeu els molts bons pels pocs malvats. Simplement reconeix que hi ha mal a totes les cultures, però això no canvia la màgia dels bons.

Si allà on voleu anar és assetjat o perillós per alguna raó, aneu a un altre lloc. Hi ha un milió de llocs en aquest planeta que són màgics.

Dormen allà dins o bé badallen. Només els nens pressionen el nas contra els vidres de les finestres. Només els nens saben el que busquen.

El Petit Príncep s’ha trobat amb un commutador ferroviari. Ha vist com els trens es precipitaven plens de gent i no va entendre per què la gent s’afanyava.

El commutador li diu que els adults estan dormint o badallant, però els nens tenen el nas pressionat contra la finestra i observen meravellats com passen els paisatges. Per als nens, la Terra no ha perdut la seva glòria i emoció. Per als adults, s’ha convertit en un barret vell.Publicitat

Els viatges en tren a altres països estan plens de possibilitats. Passes per cases i pobles, cadascun contenint l’univers sencer d’algú. És on viuen, on treballen i tothom que estima. És interessant. No són pobles sense nom i sense rostre els que passen a la nit.

Per als viatgers les estrelles són guies. Per a altres no són més que petites llums.

Imagineu-vos mirar el cel nocturn i veure un milió de guies brillants i plenes de promeses. Imagineu-vos aixecant la vista i veient només llums petites. Tota la vida és diferent a la d’un viatger perquè li ha obert el món. Mai es tornarà a tancar i ell se n'ha convertit en una part extraïble.

I serà divertit! Tindreu cinc-cents milions de campanetes; Tindré cinc-cents milions de fonts d’aigua dolça .. I ell tampoc no va dir res, perquè ell també plorava.

En aquesta cita, el Petit Príncep explica al nostre autor que, com que el seu xicotet riure sona a campanetes, quan miri al cel, el nostre autor tindrà cinc-cents milions de campanetes. Una per cada estrella. I com que el nostre autor el fa pensar en una beguda feliç d’aigua de pou fresca després d’una llarga set, tindrà cinc-cents milions de fonts d’aigua dolça, una per cada estrella que vegi des d’on serà al seu planeta.

Fins i tot amb aquest coneixement, el Petit Príncep plorava. Ens recorda que els comiats són una part inevitable de viure i estimar, però que en ells hem de trobar alguna cosa d’una bellesa exquisida. No es pot estimar sense acomiadar-se, almenys per una estona.

Aleshores, si un nen ve a tu, si riu, si té els cabells daurats, si no respon a les teves preguntes, sabràs qui és. Si això passa, sigueu amables. No em deixeu continuar sent tan trist; Envieu immediatament la notificació que ha tornat.

El Petit Príncep havia fet un tracte amb una serp que, amb una mossegada, podia fer tornar qualsevol persona d’on venia. I el nostre desconsolat autor, que es desperta d’al·lucinacions, ens envia aquesta súplica.Publicitat

Depèn de nosaltres trobar aquest Petit Príncep. Si mireu de prop els ulls dels que coneixeu, és possible que el vegeu mirant cap a fora, sortiu i coneixeu-lo. No hi ha res més important que l’amor.