Les Misérables de Victor Hugo és una èpica intemporal d’amor, pèrdua i revolució. Ambientat durant la Revolució Francesa, aquest relat mostra el gran patiment de les classes baixes de França i posa de manifest els intents d’un ex presoner per tornar l’amor i la justícia a la vida quotidiana.

Tot i que val la pena llegir el llibre, el musical és el que realment va fer ressaltar la profunditat de la història i ens va robar el cor. Les seves pel·lícules posteriors han ajudat a consolidar Les Mis com a obra mestra de la creació artística. Aquí hi ha algunes línies intemporals del llibre, musicals i pel·lícules.

Amor

1. Poques persones s’atreveixen ara a dir que dos éssers s’han enamorat perquè s’han mirat. Tot i així és com comença l’amor i només d’aquesta manera. - Victor Hugo, llibre

2. Estimar o haver estimat, ja n’hi ha prou. No demaneu res més. - Victor Hugo, llibre

3. La plata que tinc a la mà costa el doble del que havia guanyat en tots aquells dinou anys, aquella vida de desesperació, i tot i així confiava en mi. - Jean Valjean, musical

4. Tu que pateixes perquè estimes, estimes encara més. Morir d’amor és estimar per això. - Victor Hugo, llibre

5. La gran felicitat de la vida és estar convençut que som estimats. - Victor Hugo, llibre

6. Tanmateix, per què vaig permetre que aquell home em toqués l’ànima i m’ensenyés l’amor? Em va tractar com qualsevol altre, em va donar la seva confiança, em va dir germà. - Jean Valjean, musical i cinema

7. Ella no li va preguntar; ni tan sols va pensar on i com havia aconseguit entrar al jardí. A ella li va semblar tan natural que hi hagués estat ... Quan van acabar, quan es van dir tot, es va posar el cap sobre l'espatlla i li va preguntar: 'Com es diu?' 'Em dic Marius, ' Ell va dir. 'I el teu?' 'El meu nom és Cosette.' - Victor Hugo, llibre

8. L’amor és la bogeria dels homes i la saviesa de Déu. - Victor Hugo, llibrePublicitat

9. Morir per falta d’amor és horrible. L’asfíxia de l’ànima. - Victor Hugo, llibre

10. Es pot donar sense estimar, però mai es pot estimar sense donar. Els grans actes d’amor els fan aquells que habitualment realitzen petits actes de bondat. Perdóem en la mesura que estimem. L’amor és saber que, fins i tot quan estiguis sol, no tornaràs a estar mai més sol, i la gran felicitat de la vida és la convicció que ens estimen. Estimats per nosaltres mateixos, i fins i tot estimats malgrat nosaltres mateixos. - Victor Hugo, llibre

11. I recordeu, la veritat que es va dir una vegada: estimar una altra persona és veure la cara de Déu. - Victor Hugo, llibre; Fantine, Jean Valjean i Eponine, musical i cinema

12. L’amor gairebé substitueix el pensament. L’amor és un oblit ardent de tota la resta. - Victor Hugo, llibre

13. Si ningú estimés, el sol sortiria. - Victor Hugo, llibre

Patiment

14. Hi ha un punt en què els desafortunats i els infames s’associen i confonen en una sola paraula, una paraula fatal, Les Misérables. - Victor Hugo, llibre

15. Les persones pesades de problemes no miren enrere; saben massa bé que la desgràcia els agafa. - Victor Hugo, llibre

16. Mira cap avall, mira cap avall, no els mires als ulls. Mira cap avall, mira cap avall, estàs aquí fins que moris. Mira cap avall, mira cap avall, Jesús dolç escolta la meva pregària. Mira cap avall, mira cap avall, a Jesús dolç no li importa. - Jean Valjean i presoners, musical i cinema

17. Em van donar un número i van assassinar Valjean. - Jean Valjean, musical i cinema

18. Al final del dia, sou un altre dia més gran, i això és tot el que podeu dir per a la vida dels pobres. - Pobres figurants, musicals i pel·lículesPublicitat

19. Sempre hi ha més misèria entre les classes més baixes que la humanitat a les classes superiors. - Victor Hugo, llibre

20. Vaig somiar un somni en el passat, quan l’esperança era alta i la vida valia la pena viure-la. Somiava que l’amor no moriria mai. Somiava que Déu perdonaria ... Però els tigres vénen a la nit, amb la veu suau com un tro, mentre desgarren la teva esperança i converteixen el teu somni en vergonya! ... Però hi ha somnis que no poden ser, i hi ha tempestes que no podem resistir! Tenia un somni que la meva vida seria tan diferent d’aquest infern que estic vivint. Ara tan diferent del que semblava. Ara la vida ha matat el somni que vaig somiar. - Fantine, musical i cinema

21. Hi ha un castell sobre un núvol. M’agrada anar-hi dormint. No hi ha pisos per escombrar, ni al meu castell sobre un núvol. Hi ha una habitació plena de joguines. Hi ha 100 nois i noies. Ningú crida ni parla massa fort. No al meu castell sobre un núvol. - Cosette (jove), musical i cinema

22. Ara, presoner 24601, s’ha acabat el temps i ha començat la llibertat condicional. Saps què significa això? Sí, vol dir que sóc lliure. Seguiu al peu de la lletra el vostre itinerari, aquest distintiu de vergonya que porteu fins que moriu. Avisa que sou un home perillós. Vaig robar un pa. El fill de la meva germana estava a punt de morir i estàvem morint de gana. - Javert i Jean Valjean, pel·lícula

23. Oh, amics meus! Amics meus, no em pregunteu per a què va servir el vostre sacrifici! Cadires buides a taules buides, on els meus amics no cantaran més. - Marius, musical i cinema

24. Si hi ha un Déu al cel, em deixaria morir. - Fantine, musical i cinema

25. La desesperació està envoltada de fràgils parets, que s’obren a vici o crim. - Victor Hugo, llibre

Esperança

26. Comença el dia i ara anem a veure què farà per mi aquest nou món. - Jean Valjean, llibre, musical i pel·lícula

27. El riure és sol, persegueix l’hivern de la cara humana. - Victor Hugo, llibre

28. 'El més bell dels altars', va dir, 'és l'ànima d'una criatura infeliç consolada i agraïda a Déu'. - Victor Hugo citant el bisbe, llibrePublicitat

29. Estic arribant, però caig, i la nit s’acosta, mentre miro al buit, al remolí del meu pecat. Escaparé ara del món, del món de Jean Valjean. Jean Valjean no és res ara! Cal començar una altra història! - Jean Valjean, musical i cinema

30. Fins i tot acabarà la nit més fosca i sortirà el sol. - Victor Hugo, llibre; Repartiment, musical i cinema

31. No hi ha res com un somni per crear futur. - Victor Hugo, llibre

32. Vermell, la sang dels homes enfadats. Negre, la foscor de les edats passades. Vermell, un món a punt de clarejar. Negre, la nit que acaba per fi! - Enjolras, Marius i revolucionaris, musical i cinema

33. Sentiu la gent cantar, cantar la cançó dels homes enfadats? És la música d’un poble que no tornarà a ser esclau. Quan el batec del teu cor es fa ressò del batec dels batecs, hi ha una vida a punt de començar quan arribi demà! - Enjolras, Marius i revolucionaris, musical i cinema

34. Més enllà de la barricada, hi ha un món que desitgeu veure? A continuació, uniu-vos a la lluita que us donarà el dret a ser lliure. - Revolucionaris, musical i cinema

35. Ciutadans, en el futur no hi haurà ni foscor ni tronada, ni ferotge ignorància ni sang per sang ... En el futur ningú matarà el seu amic, la terra serà radiant, la raça humana estimarà. Arribarà, ciutadans, aquell dia en què tot serà concòrdia, harmonia, llum, alegria i vida. - Enjolras, llibre

36. En tots els seus judicis es va sentir animat i, fins i tot, fins i tot defensat per una força secreta dins. L’ànima ajuda el cos i, en determinats moments, el planteja. És l’únic ocell que manté la seva gàbia. - Victor Hugo, llibre

Filosofia

37. No és res morir. És espantós no viure. - Victor Hugo, llibre

38. No ser escoltat no és motiu de silenci. - Victor Hugo, llibrePublicitat

39. Si parlo, estic condemnat. Si callo, estic maleït! - Jean Valjean, llibre, musical i pel·lícula

40. Si l’ànima es queda a les tenebres es cometran pecats. El culpable no és el que comet el pecat, sinó el que causa la foscor. - Victor Hugo, llibre

41. La meva vida la reclama per Déu més amunt. Poden ser aquestes coses? Perquè havia arribat a odiar el món, aquest món que sempre m’odiava. - Jean Valjean, musical i cinema

42. El futur té diversos noms. Per als dèbils, és impossible; per als dèbils, és desconegut; però per als valents, és ideal. - Victor Hugo, llibre

43. Davant d’ell va veure dues carreteres, totes dues igualment rectes; però sí que en va veure dos; i això el va aterroritzar: aquell que mai en la seva vida havia conegut res més que una línia recta. I, per amarga angúnia, aquestes dues carreteres eren contradictòries. - Victor Hugo, llibre

44. Ningú sap com una dona com dir coses dolces i profundes. Dolçor i profunditat, tot això és dona; això és el cel. - Victor Hugo, llibre

45. L’alumne es dilata en la foscor i al final troba la llum, de la mateixa manera que l’ànima es dilata en la desgràcia i al final troba Déu. - Victor Hugo, llibre

46. ​​Anem a estudiar coses que ja no existeixen. Cal entendre-les, encara que només sigui per evitar-les. - Victor Hugo, llibre

47. Si voleu entendre què és la Revolució, anomeneu-la Progrés; i si voleu entendre què és el progrés, truqueu-lo Demà. - Victor Hugo, llibre

48. Deure la vida a un malfactor. . . estar, malgrat ell mateix, al nivell d’un fugitiu de la justícia. . . trair la societat per ser fidel a la seva pròpia consciència; que tots aquests absurds. . . s’hauria d’acumular sobre si mateix - això és el que el va postrar. - Victor Hugo, llibrePublicitat

49. Guerra civil? Què vol dir això? Hi ha alguna guerra estrangera? No es fa tota guerra entre homes, entre germans? - Victor Hugo, llibre

50. Els grans perills comparteixen aquesta bellesa que posen de manifest la fraternitat dels desconeguts. - Victor Hugo, llibre